Félix Houphouët-Boigny
|
Félix Houphouët-Boigny | |
|---|---|
 | |
Félix Houphouët-Boigny | |
| Gbɛ tɔn | |
| Azɔ é nɔ wa é : | Togan Côte d'Ivoire tɔn .
Azǎn 27gɔ́ ɔ abɔxwisun 1960 tɔn-Azǎn 7gɔ́ Woosun 1993 tɔn (Xwè 33 kpo azǎn 10 kpo) |
| Azan é gbé é ji ɖé é : | 18 KƆ́NYÀSÙN 1905 |
| Fǐ é ji ɖé é : | N’Gokro, Aflika Zǎnzǎnhweji tɔn Flansé tɔn |
| Azan é gbé é ku é : | 7 woosun 1993 |
| Fǐ é é ku ɖé é : | Yamoussoukro, Côte d’Ivoire |
Félix Houphouët-Boigny ɔ, toxóɖɔtɔ́ Flansé tɔn wɛ bɔ enɛ gudo ɔ, é nyí toxóɖɔtɔ́ Ivoirien tɔn, bɔ è jì i ɖò Dia Houphouët ɖò azǎn 18gɔ́ ɔ Kɔnyásun 1905 tɔn gbè ɖò N’Gokro (gletoxo e jɛ nukɔn nú Yamoussoukro é) sɔgbe xá gbɛzán sín tan acɛkpikpa ɔ tɔn bo kú ɖò azǎn 7gɔ́ ɔ woosun 1993 tɔn gbè.
Gǎn akɔta tɔn, dotóo, nǔkún-yiyatɔ́ kpodo sinsɛnzɔ́watɔ́ lɛ sín gǎn kpo, é nyí deputé Flansé tɔn (1945-1959), hagbɛ̌ acɛkpikpa Flansé tɔn lɛ tɔn (1956-1961), gǎn nú kpléɖókpɔ́ ɖaxó Cote d'Ivoire tɔn (1953-1959), gǎnhɔnyitɔ́ Abidjan tɔn (1956-1960), gǎnhɔnyitɔ́ Cote d'Ivoire tɔn (1956-1960) kpo. Tokpɔn Cote d'Ivoire tɔn (1960-1993). "Tɔ́" to tɔn sín mɛɖesúsínínɔ tɔn, e nɔ ylɔ ɛ hwɛhwɛ ɖɔ "Nùnywɛtɔ́" alǒ "Mɛxó" (ɖò xógbe ɔ sín tinmɛ Aflika tɔn mɛ), é ɖu ɖò toxóɖiɖɔ Côte d'Ivoire tɔn jí kaka jɛ gbɛzán tɔn sín vivɔnu bo lɛ́ ɖ’alɔ ɖò mɛɖesúsínínɔ sín azɔ̌ mɛ ɖò Aflika sín acɛkpikpa mɛ[1].
Yɔkpɔvu mɛ kpo wemaxɔmɛ yiyi kpo
[wlǎn nú | wla nú ɖoɖo ɔ]Fí e é gosin é kpo wemaxɔmɛ yiyi tɔn kpo
[wlǎn nú | wla nú ɖoɖo ɔ]Ði lee é ɖɔ gbɔn ɖò gbɛzán tɔn sín tan mɛ é ɔ, è jì Félix Houphouët-Boigny ɖò azǎn 18gɔ́ ɔ Kɔnyásun 1905 tɔn gbè, ɖò N’Gokro[2]. Amɔ̌, nǔxokpɔ́n ɖé lɛ tíìn dó azǎn enɛ sín nǔjɔnǔ wu; è ko wlan nyikɔ dó wema mɛ ɖò Baoulé lɛ tɛntin hwenɛnu ǎ, enɛ wu ɔ, é sixu ko nyí ɖɔ è jì i jɛ nukɔn nú 1905.
E gosin axɔsuɖuto Akouè kpɛvi e mɛ vodun gege ɖe ɔ, e nyi nyavi e nɔ nyi Houphouët bɔ e na ɛ nyikɔ nukɔntɔn Dia, bɔ tinmɛ tɔn sixu nyi ɖo gbe tɔn mɛ ɔ, "gbeyiɖɔ" alo "majikiblotɔ". Tɔ́ tɔn sín nyǐkɔ gosín Baoulé ufuɛ mɛ. Nyikɔ hwɛsɔkɛmɛ tɔn enɛ ɔ, è nɔ na vǐ e è jì ɖò gletoxo ɖé sín kɔ́xota lɛ é alǒ ɖò xwédo e mɛ vǐ gègě kú ɖò kpɔ́ cobɔ è jì i é.
“Dotóo Aflika tɔn” e sɔ́ éɖée jó é
[wlǎn nú | wla nú ɖoɖo ɔ]Ðò azǎn 26gɔ́ ɔ Kɔnyásun 1925 tɔn gbè[9] ɔ, Houphouët bɛ́ azɔ̌ tɔn ɖi dotóo alɔdómɛtɔ́ ɖò dotóoxwé Abidjan tɔn fí e é ɖó “Amicale” ɖé ayǐ bo nɔ kplé dotóoxwéví tò ɔ tɔn lɛ ɖó kpɔ́ é.
Kantɔn Gǎn kpodo Kplékplé Gǎn kpo
[wlǎn nú | wla nú ɖoɖo ɔ]Houphouët huzu gǎn, bo huzu kantɔn Akouè tɔn sín gǎn, bo nɔte nú gletoxo gban-nukún-atɔn. É lɛ́ yí gle xwédo tɔn e nyí ɖokpo ɖò gle ɖaxó hugǎn e ɖò tò ɔ mɛ lɛ é mɛ hwenɛnu é, bo kpéwú bo bló bɔ é yì nukɔn gbɔn nǔkún-yiya tɛnmɛ tɛnmɛ ɖi kɔ́fu, cacao kpo kafé kpo gblamɛ; mɔ̌ mɛ ɔ, é huzu ɖokpo ɖò nǔkún-yatɔ́ Aflika tɔn e jɛ dɔkun hugǎn lɛ é mɛ.
Dodo
[wlǎn nú | wla nú ɖoɖo ɔ]- ↑ Une déclaration de Félix Houphouët-Boigny, b'ɛ xá ɖo «ina» sin atɛ jí ɖo azǎn 08 juin 1961 tɔn mɛ
- ↑ Recherche dans la base de données des députés français depuis 1789, b'ɛ xá ɖo «Assemblée nationale» sin atɛ jí